De quan ens va visitar la Judit Neddermann

Judit Neddermann

Va ser el primer estiu que vam obrir, l’estiu del 2018… Can Cocollona no feia més d’un mes que estava obert. Encara amb l’eufòria dels inicis, ja rebíem gent de tot el món, de racons molt llunyans que mai ho haguéssim imaginat: Malasia, Austràlia, Japó, Xile, Canadà, EUA, Indonèsia, República Dominicana… De fet, pocs catalans ens visitaven. Però un dia entrà una reserva amb un nom català i m’hi vaig fixar i vaig dir: “mira, una catalana, estarà viatjant sola?” – vaig pensar. 

El dia que havia d’arribar la Judit, vaig rebre una trucada:  “Et truco en referència a la reserva de la Judit Neddermann” i jo “Hola, Judit” i ella: “No, no sóc la Judit, sóc la seva agent, arribarem a les 16h però marxarà cap a les 19h, hi ha algun problema amb que els músics l’esperin al pati mentre ella descansa una mica abans del concert?”, em va sorprendre i em va fer gràcia, “Sí, cap problema” – vaig dir. 

A l’hora acordada van arribar les dues. La Judit desprenia una llum, calma, humilitat…

Com faig de costum amb altres hostes, li vaig preguntar què feien per aquí, quin tipus de música tocava… Em va explicar que tenien un concert aquell vespre però que havia de descansar la veu abans perquè la tenia una mica tocada, i li vaig preguntar, “et puc trobar a Spotify?” i em diu: “Sí, busca Judit Neddermann”. Des d’aquell dia vaig posar la seva playlist al pati de Can Cocollona. Em va encantar, la música dolça i melòdica, a vegades també cantava en portugués, i amb la meva predilecció per Brasil després d’haver viscut allà,  encara em va encantar més. La seva música va sonar tot l’estiu a Can Cocollona, encara ara, és clar.

De cop, quan anava pel carrer, als cartells dels festivals (primer festivals petits, després de més grans…), apareixia el seu nom, també a les banderoles… Va col·laborar en una cançó amb Alejandro Sanz! Un dia vaig escoltar una entrevista a ella i a la seva germana, l’any que van treure el disc de nadales plegades (diria que va ser el Nadal del 2019). També ha compartit escenari amb Rozalén, Jorge Drexler, Joan Manuel Serrat, Macaco… I des d’aleshores no he parat de sentir el seu nom. No sé si va coincidir just que la vaig conèixer en el seu punt d’inici de la seva efervescència o és que no m’hi havia fixat abans, segurament una mica les dues coses… Però ara, quan escolto la súper artista que és, sempre penso: “Va venir a fer una becaina a Can Cocollona abans d’un concert per descansar la veu, i m’encanta”.  

Espero que no li molesti que hagi escrit aquest post, ella forma part de la història dels inicis de Can Cocollona i d’aquelles anècdotes maques que sempre s’explicaran al voltant de casa nostra. 

Judit, a Can Cocollona t’ha escoltat gent de tot el món i gairebé tots sempre pregunten: “Qui és aquesta cantant? M’agrada!” Tot i que no et cal, i potser mai no llegiràs aquest post, a nosaltres ens encanta que agradis als nostres hostes!

Judit Neddermann
Judit Neddermann, jo i els músics a Can Cocollona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *