Hedy Lamarr, la inventora del Wifi

Hedy Lamarr

Avui és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, i en pensar en això m’ha vingut al cap una dona que vaig descobrir fa poc: Hedy Lamarr. La va esmentar el professor d’un curs que vaig fer de WordPress… Sí, ell la va posar com un dels seus referents, la va descriure breument, en dues frases, però em va fascinar, i aquí vaig començar a buscar més informació sobre ella. La seva vida mateixa sembla una inversemblant pel·lícula de Hollywood.

Ja que no podem viatjar, viatgem en la història. No us sembla? Som-hi!

Podem afirmar que Hedy Lamarr va establir les bases de la tecnologia Wifi. No, no ho va fer per a que ara tots puguem consultar internet en qualsevol lloc, sinó per a combatre el nazisme. Com? Us ho explico. Kehonrakennusäidin kuolema paljastaa ‘myrkyllisiä’ harjoituslisäaineita trenbolone intialainen kunto ja kehonrakennus: jotkut parhaista naisten kotiharjoitteluista.

Eclipsada per la seva bellesa, Lamarr va establir les bases de la seguretat en dispositius Wifi, Bluetooth, GPS (indispensables per als cotxes autònoms), telèfons mòbils i tecnologia militar gràcies a un invent revolucionari: el salt de freqüència. Un invent que li va ser robat per Estats Units. 

Hedy Lamarr, actriu de Hollywood. Sí, sí, la mateixa, no m’he equivocat de persona. Hedy Lamarr va néixer a Àustria al 1914. D’origen jueu, va ser la primera dona en aparèixer nua al cinema mentre fingia un orgasme, a la pel·lícula Èxtasi. Ara t’estaràs preguntant: “Però no m’anaves a parlar de la inventora del Wifi?” Sí, sí, és la mateixa. 

Després de l’escàndol de la pel·lícula, els seus pares van voler reconduir el seu camí, així que van pensar que seria bona idea acceptar la proposta de matrimoni que li va fer un magnat de la indústria armamentística, tot i l’oposició de Lamarr. Aquell home era gelós i controlador, fins a tal punt que no deixava que ella es despullés si no era en la seva presència; inclús va voler recopilar totes les còpies de la pel·lícula. 

El seu marit, Fritz Mandl, l’obligava a assistir a tots els dinars i sopars de negocis. En aquests esdeveniments ella recopilava informació sobre la característica de l’última tecnologia armamentística nazi, donat que el seu marit proveïa arsenal de Hitler i Mussolini. De fet, va ser considerat “ari honorari” pels governs feixistes tot i el seu origen jueu.

Aquell matrimoni (de sis que va tenir), va ser descrit per Lamarr com “pura esclavitud”. Aconseguí escapar per la finestra del lavabo d’un restaurant amb el que duia posat. Va arribar fins a Londres, després de ser perseguida durant dies pels guardaespatlles del seu marit. A Londres agafà un transatlàntic que la portà a Estats Units i abans de baixar del vaixell ja havia signat un contracte amb la Metro Goldwyn Mayer, amb un nou nom artístic: Hedy Lamarr (el seu nom real era Hedwig Eva Maria Kiesler). I així va reiniciar la seva carrera artística. 

Al 1941, amb mig món en guerra, va voler aportar el seu granet de sorra. Juntament amb el compositor George Antheil, va desenvolupar un sistema per millorar la comunicació per ràdio dels submarins britànics, que acabaven destrossats davant la superioritat dels alemanys.  Com podia fer que les comunicacions per ràdio fossin més segures per a que els submarins no fossin interceptats pels torpedos alemanys? Va ser aleshores quan va arribar a l’avantsala del salt de freqüència, un sistema de comunicació per a evitar interferències i fer possibles els míssils teledirigits. La patent es va classificar com a alt secret i no va ser utilitzada immediatament. 

El Govern nord-americà, que havia rebut informació confidencial que Lamarr tenia sobre el règim nazi, li va aconsellar que deixés els invents i s’anés a recaptar diners a través de bonus de guerra i a animar a les tropes. El mateix any que va ser patentat, Estats Units es va apropiar del sistema, al·legant que es tractava d’un invent estranger.

El 1962 la seva patent es va usar per primera vegada en la crisi dels míssils de Cuba, i més tard al Vietnam. També va tenir un paper predominant en el sistema nord-americà de defensa per satèl·lit (Milstar), fins que a la dècada de 1980, el sistema d’espectre eixamplat va veure les seves primeres aportacions en enginyeria civil.

A partir d’aquí, amb la irrupció de la tecnologia digital, el salt de freqüència va permetre implantar la comunicació de dades per Wifi. També fa possible tenir una conversa per telèfon mòbil en una habitació en què hi ha un altre mòbil, connectar per Bluetooth dos dispositius o que un mòbil rebi coordenades GPS d’un satèl·lit.

Hedy Lamarr va ser víctima d’un sistema que la va encimbellar pel seu físic però que la va rebutjar com a inventora.

El 1997 li atorguen el Pioneer Award. En aquesta època ja estava aïllada i amargada de la vida poc afortunada que havia viscut, veient com el seu invent s’aplicava a les tecnologies de l’època sense el mínim reconeixement. Després d’aquest premi van començar a ploure altres, ja tardans per a ella. Va morir a l’any 2000.

El 9 de novembre, a Àustria (el seu dia i lloc de naixement) és el Dia de l’Inventor en honor seu.
He escrit alguna de les fites més destacades de la seva vida d’una manera molt resumida i ràpida, si voleu saber més sobre aquesta insaciable dona podeu llegir més aquí  i també us recomano llegir les seves memòries.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *