Es deia Jan

bicicleta, sostenibilidad, viajar

Em fascina llegir, et transporta a mons remots o d’altres èpoques sense moure’t del sofà de casa o d’allà on siguis. A l’escola teníem moltes lectures obligatòries, de vegades et deixaven escollir entre diferents llibres, i un dia vaig agafar: “Es deia Jan”, una història d’amor durant la Segona Guerra Mundial. 

Com han canviat els temps en tant poc! Fa uns anys la gent patia guerres, racionament de menjar, fred, gana, tortures… (desgraciadament, en alguns indrets actualment encara pateixen tot això). Però nosaltres, ara, hem d’estar entre cotó fluix, des del mal anomenat “primer món” viatgem a llocs on no tenen ni per a menjar, però quan nosaltres els visitem no ens pot faltar de res: l’aire condicionat, menjar fins a explotar, màxima seguretat, que no ens passi res… Com a conseqüència, entre altres coses, provoquem incidències en les línies de subministraments d’aquests indrets, donat que no estan preparades per a un gran consum, deixant sense proveïment durant hores a les persones locals que el necessiten per viure i treballar. Els viatges, així com aquesta manera de fer-los, creixen exponencialment…

Per sort, també augmenten uns altres tipus de viatges, i cada vegada hi ha més persones conscienciades de l’impacte que aquests poden suposar per l’entorn i les persones. 

Jo dic que han sorgit nous herois, sense capa. Uns que sacrifiquen tots aquests comforts pel bé del planeta i de la comunitat local i, conseqüentment, pel bé de totes les persones. 

Per exemple, recordo quan en Jan va arribar a casa. S’estava traslladant a Girona, ja que l’havien contractat en una empresa d’aquí. Es va allotjar uns dies a Can Cocollona fins que va trobar un lloc on viure. Va fer la mudança des d’Alemanya en bicicleta, tota la seva vida la carregà en un parell d’alforges, i és que agafar avions contamina; per això va decidir venir en el mitjà menys contaminant i més ràpid: la bicicleta. I és que en Jan porta la sostenibilitat i el no generar residus al màxim exponent: és vegà, no genera plàstics, per a ell reduir la generació de residus cuina el seu propi pa a casa (boníssim, per cert), cuina molt, ja que això fa reduir l’ús de plàstics en no consumir menjar envasat… Quan va a comprar sempre duu la seva bossa i el seu tupper: per suposat, consumeix a botigues amb productes ecològics escollint els de comerç just, de Km0…


Un dia em va donar un “tip” per a no usar xampús (que venen envasats i d’una indústria que contamina molt): rentar-se el cabell amb farina -diu que és el substitut natural del xampú- serà veritat? anirà bé? De moment encara no m’he atrevit a provar-lo, utilitzo sabons sòlids, donat que no porten aigua i necessiten menys envàs, i un xampú en pols que vaig descobrir al mercat de la Volta, un esdeveniment que es fa a la plaça del costat de casa cada tres mesos, és un xampú basat en extracte de coco, herbes naturals i olis essencials, és genial! De www.cosesdelmon.com (no és publicitat, jeje, el menciono perquè m’encanta). Quan m’atreveixi amb la farina com a xampú us ho explicaré! I tu, ho has provat? Si tens altres consells sostenibles ens encantaria escoltar-los, escriu-nos a les xarxes socials… T’hi esperem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *