La llegenda
Diu la llegenda que a la ribera esquerra del riu Onyar, al barri del Mercadal, hi havia un convent de monges poc devotes i que portaven una vida desendreçada. Entre elles, hi havia una novícia amb veritable vocació religiosa que els retreia la vida que portaven. Les altres monges per no sentir els seus retrets, la van tancar dins d’una cel·la al soterrani del convent. Va estar tancada durant molts d’anys, i a causa de la foscor i a la humitat, li van anar sortint unes escames fins a quedar convertida en cocodril. Però, gràcies a la santedat i puresa de la seva ànima, també li van sortir, de l’esquena, unes meravelloses ales de papallona de colors molt bonics, transformant-se així en Cocollona, mig cocodril mig papallona.
Quan va morir, el seu fantasma es veia nedant pel riu Onyar, molt a prop d’on va estar empresonada. Diuen que només les nits de lluna plena, cap a l’alba, aquelles ànimes sensibles, podien veure el fantasma de la Cocollona nedant pel riu fins que sortia el primer raig de llum.

Titella de la Cocollona, dissenyat i creat per Carles Vivó
El nom de Can Cocollona
El perquè vam escollir aquesta llegenda per donar nom a la nostra casa cal cercar-lo a la tradició. Aquest nom representa el territori, la cultura oral i els valors amb els quals ens identifiquem i que volem transmetre.
De forma local, volem difondre la cultura de carrer, la que es transmet de manera oral, la que quasi ja s’està perdent. Molts cops els visitants que venen a Girona marxen sense pràcticament conèixer les llegendes tan típiques com la Cocollona, el Tarlà, el Banyeta, el Xuixo…
El mot “can” en català és la contracció de “casa” i es fa servir de forma molt acollidora. Així doncs, la combinació d’aquestes dues paraules ens va semblar la idònia per donar-nos a conèixer i transmetre els nostres valors.