Avui us explicarem les històries que hi ha al darrere de les nostres habitacions. I és que cadascuna d’elles té un nom ben especial. Comencem!
A Can Cocollona oferim 4 habitacions: Tarlà, Banyeta i Gerió són les compartides i Xuixo és l’habitació doble privada, on també poden venir els vostres animals de companyia.
TARLÀ
Va ser el personatge que animava el carrer de l’Argenteria de Girona quan els seus habitants es van haver de confinar a les seves cases, degut al brot de pesta que va sorgir.
Per amenitzar aquells dies llargs i tristos, en els que no es podia sortir cap als altres barris, en Tarlà feia acrobàcies i espectacles al carrer dels joiers.
Més tard, per recordar aquest personatge es va construir un ninot que, penjat d’una barra giratòria, imitava les acrobàcies del personatge real. És tot un símbol de diversió i alegria.
BANYETA
Diu la llegenda que fa molts i molts anys, els dies que hi havia mercat a la Plaça del Vi, on es venien tot tipus de queviures, roba, cistells… Hi havia un personatge particular. Era un usurer, un senyor que oferia diners a aquells habitants que en necessitaven per pagar deutes, impostos… Però no ho feia de forma generosa, no. Se li havien de retornar els diners amb uns interessos ben alts. Així, de mica en mica, es va fer ric.
Un dia, per càstig diví, va aparèixer convertit en una figura de pedra amb cara i unes banyes que li sortien del cap, enganxat a una paret, a prop d’on ell solia posar la seva parada al mercat. Des d’aleshores l’anomenem Banyeta. Algunes persones diuen que des d’allà vigila que tothom pagui els impostos municipals. D’altres diuen que qui toqui el nas d’en Banyeta amb el seu, serà perdonat dels seus deutes.
GERIÓ
Tot i que existeixen diverses versions, una de les llegendes més fantasioses explica que Gerió va ser el fundador de Girona. Diuen que era un monstre amb tres caps que regnava a Hespèria, pels voltants de l’actual Cadis. Volia engrandir les seves possessions, així que va arribar fins al nord de la península, on va fundar la ciutat que duria el seu nom: Geriona.
Per altra banda, Hèracles (més conegut com Hèrcules), forçut heroi grec, va voler robar el ramat de bous que tenia Gerió i, per a aconseguir-ho, va matar el seu gos Ortre, que tenia dos caps. Finalment, Hèracles es trobaria amb Gerió i l’acabaria matant amb la seva gran maça.
XUIXO
Aquesta llegenda està directament relacionada amb en Tarlà. Aquest personatge, que feia acrobàcies al carrer de l’Argenteria durant l’època de la pesta, es va enamorar de la filla d’un pastisser. Un dia que estava de visita a la seva enamorada, es va amagar dins d’un sac de farina perquè el pare d’ella, que acabava d’entrar a casa, no el veiés.
Estant amagat, va esternudar i va fer un sorollet “xui-xui”. Per tal de no fer enfadar el pastisser, li va prometre que es casaria amb la seva filla i li donaria la recepta d’un dolç exquisit: el “xuixo”, que té aquest nom en referència al seu esternut.
I és així com sembla que va néixer aquesta pasta dolça, típica de Girona, de forma cilíndrica de pasta fina i farcida de crema, fregida i ensucrada per fora. El xuixo té el distintiu de Producte de la Terra del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Ja l’heu tastada?
Ara ja coneixeu una mica més la història de Girona, les seves llegendes i de Can Cocollona. Esperem que us hagin agradat les històries!