Crec que ja he comentat en altres ocasions com m’omple la meva feina, em sento molt afortunada i privilegiada. De fet, per a mi, no és una feina sinó un estil de vida. Tinc la sort de conèixer en el meu dia a dia gent meravellosa, el que molts dirien “estranys”, “hippies”, “extravagants” o, fins i tot, he arribat a sentir dir “bojos”: per a mi són persones excepcionals. Als ulls de la societat actual els defineixen de diferents, “raros” i per a mi xerrar, acollir-los a casa, ser el punt de confort, de caliu dels seus viatges o de la seva vida, em fa sentir molt afortunada.
També compartim llargues xerrades de la vida, nosaltres, orgullosos de la nostra, que a ulls del món és tan estranya… “I ells, els altres, la societat” es creuen normals, perquè tenen una rutina, casa, cotxes, tele, factures, problemes que els ofeguen… coses que a moltes persones no les fa felices. I al final, a la vida, és el més important per a tothom: ser feliç. Aquesta última conversa la tenia amb en Gilbert tot baixant del Castell de Sant Miquel.
En Gilbert, un autèntic Nòmada Digital, en Gilbert. Fa tres anys que va agafar la bicicleta i va arrencar, des del seu poble del Penedés, a explorar el món. Amb el seu talent per la fotografia, va decidir que exploraria totes les vinyes del món: França, Itàlia, Estats Units… ara té el desig de visitar Georgia, “Crec que m’agradarà molt” diu. Fa tres anys que la seva vida és un viatge, no sap on dormirà l’endemà, no sap quina serà la seva propera feina i el resultat de tot plegat: és feliç, se sent realitzat, content cada dia.
Quan torna a casa, ho gaudeix, però ja espera amb desig tornar arrencar, tornar a la seva vida, que és a dalt de la bicicleta, on l’esperen vinyes desconegudes encara, amb gent molt acollidora, nits, àpats sota les estrelles amb olor a vinya, on tasta els millors vins i menjars de la zona que els seus amfitrions li ofereixen, amb plaer.
També llargues sessions de fotografia, la feina, on aflora el seu talent… “Li faig llençar una copa plena de vi a l’aire per enganxar al vol la millor instantània, per exemple” explica.
La pandèmia l’ha fet ralentir, com a tothom, la seva vida. El confinament el va fer aturar en unes vinyes de França, on va celebrar, també, el seu aniversari… Un escenari de pel·lícula, no?
Doncs el que puc concloure després de parlar amb molta gent que ha arrencat a viatjar i a viure la seva vida segons el que li dicta el cor i no la societat -i la petita experiència que tinc- és que escoltis dins teu el que la teva ànima et demana i visquis d’acord amb això, serà més fàcil ser feliç i viure en pau. Sona molt a frase de peli però és a la conclusió que he arribat i una fórmula que funciona a tothom. I tu, què n’opines? Sents que la teva vida és diferent als estàndards? Explica’ns-ho! O si tens algun somni o desig de dur una vida diferent a l’actual, també!! Ens encantarà sentir-la!