La història de Sant Narcís

Plaça de l'Assumpció

Avui us volem explicar una mica la història del nostre barri, Sant Narcís. 

Antigament, la zona on actualment trobem el barri era un espai divisori dedicat a l’agricultura, entre Girona i Santa Eugènia de Ter. En època d’enfrontaments bèl·lics quedava desemparat i servia com a allotjament de tropes. Per exemple, durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), les tropes de Felip IV travessaven constantment les hortes del pla i entraven a Girona. 

Al 1948 es comença la construcció dels habitatges als terrenys que actualment formen el barri de Sant Narcís. Uns anys abans, al 1940, havien hagut inundacions a la zona i es va decidir que calia construir el barri. 

L’arquitecte Ignasi Bosch steroide kaufen trenabol deutschland bodybuilding i Reitg va ser l’encarregat de dissenyar el projecte. Es va inspirar en el racionalisme dels habitatges de protecció oficial de Berlín (en alemany, Siedlungen der Berliner Moderne). Aquests habitatges alemanys van ser construïts en una època (1910-1933) en la que Berlín era considerada una ciutat progressista social, política i culturalment i estan inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, des del 2008.

Així doncs, l’arquitecte va dissenyar un projecte que, tot i inspirar-se en aquells edificis alemanys, conservaria certa tradició catalana. El conjunt d’habitatges segueix un model de ciutat jardí, ja que Bosch considerava important que el barri tingués un aire rural, fugint de la massificació i l’atapeïment que hi havia a la ciutat. El projecte es va anomenar “Grupo de viviendas de la Obra Sindical del Hogar de Sant Narciso” i va ser dissenyat al 1944, tot i que les obres no començarien fins al 1948 degut a les dificultats en el procés apropiatiu. 

1952. Inauguració del Grup Sant Narcís

Per tant, ens trobem amb un barri acollidor, amb cases de poca alçada i, algunes, amb jardí independent, amb espais oberts, ajardinats i arbres. El conjunt urbà està ubicat al voltant d’una plaça porxada, la de l’Assumpció, que, segons el projecte de l’arquitecte, concentraria la part de serveis del barri: església, centre social, centre parroquial i escola de formació professional. Actualment, com potser ja sabeu, també hi trobem entitats i negocis com el Bar Sant Narcís, Ohana SalutLa Volta, el celler de Sant Narcís, la peixateria Puignau

En una primera fase es van construir les cases de dues plantes amb jardí independent. Més endavant, es construirien edificis de quatre plantes. Les cases tenen una estructura de parets de càrrega amb sostres de voltes de quatre punts. L’exterior és arrebossat i pintat i la coberta sol ser de teula àrab. El conjunt del barri està ben definit i es diferencia respecte la resta de la ciutat de Girona. 

El 18 de juliol de 1951 s’inaugurà el barri de Sant Narcís, tot i que la inauguració oficial no seria fins al febrer del 1952. Finalment, el barri constava de 527 habitatges que van ser adjudicats primerament a les persones que estaven sindicades a la Obra Sindical del Hogar. Posteriorment es van adjudicar els habitatges més senzills a les classes obreres. 

El conjunt inicial d’habitatges constitueix una mostra significativa de la política d’habitatge que es va dur a terme per l’Obra Sindical del Hogar durant la postguerra. 

Actualment, Sant Narcís és un barri ple de vida, d’ambient tranquil, on es duen a terme diverses activitats comunitàries en les que els veÏns i veïnes solen implicar-se. Per exemple, tenim en marxa el projecte Menja’t Sant Narcís, Barri Comestible del qual us parlàvem fa uns dies. També, abans de la pandèmia, organitzàvem mercats solidaris, actuacions musicals… 

Ens encanta formar part del barri de Sant Narcís. És ideal pel nostre concepte de SlowTravel, situat fora de la part més turística de la ciutat, un barri en el que es fa vida de poble i on tots els veïns i veïnes ens coneixem. Un lloc on la vida sembla que va més pausada, on els comerços són tots de propietaris locals i no pas cadenes. Trobem que és el barri ideal per tal que el viatger es pugui submergir en la cultura gironina, sant narcisenca, i no se senti un “invasor” més de la ciutat, sinó part d’ella

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *